He marxat d'un lloc, on tenia 25 anys
per anar a un lloc on en tinc 27.
He marxat d'un lloc, on per Nadal et mors de fred,
per anar a un lloc, on per Nadal et mors de calor.
He marxat d'un lloc, on el qui es de fora es un foraster,
per anar a un lloc, on tothom es foraster.
He marxat d'un lloc, on hi ha la meva família,
per anar a un lloc, on la meva família no hi es.
He marxat d'un lloc, on estava solter,
per anar a un lloc on estic casat.
He marxat d'un lloc, on tenia amics,
per anar a un lloc, on encara no en tinc.
He marxat d'un lloc, on es menja pà amb tomaquet i patates braves,
per anar a un lloc, on es menja fejoada i coixinhas.
He marxat d'un lloc, on bebia nestea,
per anar a un lloc on bec guaranà.
He marxat d'un lloc, on per anar d'un punt a un altre es tarda mitja hora,
per anar a un lloc, on per anar d'un punt a un altre es tarda una hora, dues, tres, o més.
He marxat d'un lloc on el futbol es política,
per anar a un lloc on el futbol es teologia.
He marxat d'un lloc, en el que mai he votat,
per anar a un lloc, on votar es obligatori.
He marxat d'un lloc, on hi ha una monarquia franquista,
per anar a un lloc, on hi ha una república absolutista.
He marxat d'un lloc, on la gent no te feina,
per anar a un lloc, on la gent treballa com esclaus.
He marxat d'un lloc, on hi ha una gran classe mitja, cada vegada més pobra,
per anar a un lloc, on hi han cinc classes, quatre d'elles sotmeses a l'aristocràcia.
He marxat d'un lloc, on ja no hi ha terrorisme,
per anar a un lloc, on no hi ha hagut mai terrorisme.
He marxat d'un lloc, on els estudiants protesten contra el sistema polític,
per anar a un lloc on els estudiants protesten per poder fumar herba.
He marxat d'un lloc on augmenta el feixisme,
per anar a un lloc, on encara es creu amb un liberalisme, encara més feixista.
He marxat d'un lloc, que es bo si la bossa sona,
per anar a un lloc, que només es bo, si la bossa sona.
He marxat d'un lloc, on hi ha la dictadura del senyor Brothaers,
per anar a un lloc, on també hi ha la dictadura del senyor Brothaers.
He marxat d'un lloc, on pintar era difícil,
per anar a un lloc, on pintar encara es més difícil, ja que els tubs d'oli costen el triple.
He marxat d'un lloc, on era feliç,
per anar a un lloc, on també soc feliç, sabent que la felicitat es una il·lusió.
He marxat d'un lloc, on portava el cabell llarg,
per anar a un lloc, on porto el cabell curt.
He marxat d'un lloc, on era un malalt,
per anar a un lloc on ara sé que tinc encanações, i també soc un malalt.
He marxat d'un lloc, on vaig estar empresonat,
per anar a un lloc, que es una presó.
He marxat d'un lloc, on era un Parafutbolfrènic,
per anar a un lloc on segueixo sent un Parafutbolfrènic.
He marxat d'un lloc, on el caganer de l'any es la Shakira,
per anar a un lloc, on no es caguen amb ningú, i això del caganer els hi fa fàstic.
He marxat d'un lloc, on no tenia facebook,
per anar a un lloc, on ara penjo aquesta crònica (que en Narcis em va demanar),
i que es titula l'Emigrant.
Bon Nadal a tothom i Visca Para-futbol-frènia.
viernes, 23 de diciembre de 2011
lunes, 7 de noviembre de 2011
martes, 25 de octubre de 2011
D'UN PARAFUTBOLFRÈNIC A GUARDIOLA
(Comentarista) Guardiola que saluda, visiblement emocionat, molt content, vestit d'etiqueta i, ara sí, va en busca dels micròfons. Escoltem les paraules del tècnic del Barça.
(Veu en off) Té la paraula el distingit 'entrenador del Barça. Josep Guardiola i Sala.
(Guardiola) Molt honorable Presidenta del Parlament, molt honorable President de la Generalitat, excel•lentíssim alcalde, etc. Gràcies, gràcies, gràcies... La institució d'aquet país imposa. Si l'elogi debilita, estic fos. Jo vaig ser escollit, el mèrit no és meu. Els coneixements no em pertanyen a mi. Només tinc una cosa que m'imputo: tinc passió pel meu ofici. Imagino que el President de la Generalitat hi ha moments que ha de fer el protocol. Paletes, com era el meu pare. Estimo la meva feina. Petita reivindicació a la meravella que és l'esport. El que m'ha educat és el microclima, el microsistema que és un equip de futbol. Allà he après el que significa guanyar i celebrar-ho amb moltíssima moderació. He après que l'entrenador pensava per tots i jo només pensava per mi. Que quan perds és responsabilitat teva, que quan les coses no van és responsabilitat teva. Del Barça faré una referència petítissima, avui només vull citar en Valero Rivera que un dia per l'estadi em va dir: el Barça ens fa bons a tots. La institució més important d'aquest país. Creieu-me que si no haguessim guanyat tant no importaria, l'important és com hem estat allà, l'esforç. No vull ser exemple de res, vaig néixer un un poble petit. Només vull fer el meu ofici el millor possible. A vegades poden veure en la meva mirada, en el meu to de veu, en la meva gesticulació de braços. Jo només sóc, intento ser, un bon amic dels meus amics. Un bon fill dels nostres pares i un bon company de la meva companya.. És un honor immens rebre aquesta medalla. No sé quan li podrem tornar tanta gratitud. No oblideu mai que si ens aixequem ben d'hora som un pais imparable. Creieu-me que som un pais imparable. Moltes gràcies i Visca Catalunya.
(Parafutbolfrenic) Sospito que Guardiola no es conforma essent acceptat, vol ser imitat. Sospito que Guardiola no es conforma essent sublim dintre l'estadi de futbol, vol ser-ho fora de l'estadi. Sospito que Guardiola no es conforma essent un referent esportiu, vol ser un referent de comportament. Sospito que Guardiola no es conforma donant lliçons als seus jugadors, vol donar-les als espectadors. Sospito que Guardiola no es conforma donant-nos lliçons estètiques, vol donar-nos lliçons ètiques. Sospito que Guardiola no es conforma essent un entrenador, vol ser un predicador. Sospito que Guardiola no es conforma amb la nostra adoració, vol que ens convertim.
I allà el tenim, a la palestra del Parla(mala)ment, visiblement emocionat pels reconeixements metàl•lics que li pengen del pit. Captatio benevolentiae, llueix una gran modèstia i, com és de justícia, agraeix a tots els escalons que li han permès pujar a l'altar. Posseïdor de la gracia transformadora i, emanant els més elevats valors morals, profereix reguitzells d'elogis generalitzats. Escollit perquè sí, no té mèrit perquè és pura virtut.
A continuació el nostre mestre espiritual ens explica la seva vida. La seva família era molt humil i molt proletària. Vivien a un poble de la Catalunya central, molt humil i molt proletari. Guardiola també era molt humil i molt proletari en el passat.
De fet, la vulgaritat del seu origen i la discreció de la ascendència feren que el jove Guardiola ben aviat hagués d’impregnar la barretina per guanyar-se les primeres garrofes. L’imaginem brandant la seva falç contra l’arrogància del destí. L’imaginem esvelt davant un camp de vinyes derrotades. Intuïm que res plantat a terra pot doblegar la voluntat del nostre heroi i que cap camp resisteix el degoteig de la seva suor. Guardiola és diligent i perseverant com un maleït japonès.
Només quan s’acaba la jornada laboral juga a futbol. És més, a diferència dels ociosos i desqualificats camperols del seu poble de comarques - que corren darrere la pilota com a bojos -, Guardiola desplaça l’esfèrica amb l’elegància de la precisió, l’impertorbable de l’estratègia i l’equanimitat de la intel•ligència. Es col•loca al mig del camp, aixeca el cap i reparteix assistències. No dribla a ningú, tampoc és el més ràpid o el més musculat, però no li fa falta, sap què fer a cada moment. Agraïts, els seus companys li passen la pilota perquè saben que sempre la torna.
Però Guardiola no troba cap felicitat en ser el més tenaç del Bages, des del campanar de Santpedor no escolta les campanes de l’admiració. L’irriten els accidiosos moviments dels camperols als àrids camps de conreu i l’exaspera la nerviosa negligència dels jugadors en el camp de futbol. Es nega a viure rodejat de mandrosos i mediocres. Així, als tretze anys, fastiguejat de tanta ordinarietat, l’emprenedor Guardiola escolta la crida de la Masia i decideix llaurar-se un futur fèrtil en la institució més important del país.
Un cop a la capital, Guardiola esbrina tots els secrets del futbol que, per suposat, són els mateixos que li permetran triomfar posteriorment en la vida. En realitat, durant aquest període aprendrà un grapat de coses que la resta dels mortals ja sabíem d’un bon començament, com per exemple, que veure els partits des de la banqueta és més emocionant que veure’ls per la televisió, que les paraules del tècnic són el sermó i que la titularitat depèn de baixar el cap amb més delit que els altres companys. La diferència és que, a ser un bon minyó, Guardiola ho anomenarà tenir valors i, a la teòrica igualtat d’oportunitats en el joc, ho anomenarà justícia social.
Però estem al 2011. Guardiola té els mateixos anys que la travessia del poble d’Israel pel desert i ja ha desvelat més taules de manaments, ha conegut més lligues de futbol, ha vençut dimonis més provocadors, ha tornat victoriós de l’infern del dopatge i, a més a més, ha estat capità de la Selecció Catalana. Totes aquestes experiències límit han assaonat el tarannà del tècnic i l’han envestit d’un al•lucinant carisma digne de canonitzar. Els aprenentatges del mister són ensenyances, les seves paraules són doctrina i els seus manaments constitueixen una espècie d’evangeli. Guardiola és Déu, “Paraula de Pep” és la Bíblia i, nosaltres, testimonis fidels, ens agenollem i l’adorem.
I, així, amb el seny i la rauxa dels éssers sobrenaturals, Guardiola prossegueix la missa explicant-nos la seva epopeia personal, sense estalviar les referències a la fragilitat del destí i el paper de l’elecció divina. Sentim devoció mística i entrega lleial. Volem beatificar Guardiola. No ens importa l’Antiguitat Clàssica, ni les gestes de cap heroi amb nom de jugador del Fenerbahce. Tenim molt clar que aquell que està al centre del nostre panteó és el mateix que parla dalt la palestra de la Generalitat.
Però Guardiola insisteix en que el seu periple no és una epopeia. Per això, quan més rendits estem als seus peus, més insisteix Guardiola en estar a la nostra altura. Quan més embruixada està la nostra ànima, més insisteix Guardiola en que la matèria dels seus miracles no és res més que la infrangible voluntat de superació. Quan més fervorosa és la nostra entrega, més insisteix Guardiola en que el seu únic prodigi és el malaveig. I el parafutbolfrènic, consternat, ensopega amb la descarnada realitat: Guardiola no vol sentir el vertigen que senten els Déus i, per això, insisteix en ser l’única cosa que no li permetem: ser humà.
I el parafutbolfrènic, que no tolera el desengany, ja no el mira amb els mateixos ulls. El parafutbolfrenic canvia la mirada encisada per una mirada crua. Cruel. El parafutbolfrenic no coneix la misericòrdia i tampoc la compassió.
Ara revisa aquelles paraules que abans sonaven com música celestial i només és capaç d’escoltar la tornada d’una cançó que ja ha escoltat abans: “l'adveniment del nou món requereix matinar”. Intransigent, s’adona que Guardiola només reactualitza el vell mite burgès de la dignificació de la persona a través del treball. S’adona que Guardiola no fa res més que reproduir la piràmide social des de la seva pissarra. S’adona que Guardiola profetitza el rosari. S’adona que Guardiola no és heroi o paladí, sinó víctima i titella d’una classe social homicida que necessita súbdits proletaris. Guardiola només és un miratge a través del qual podem somniar que els xicots treballadors encara poden tenir un lloc al paradís dels rics i els guanyadors.
Per rematar la jugada un desafortunat gir de càmera enfoca a Felip Puig que, al costat de la dona de Guardiola, somriu redimit dels seus pecats. El parafutbolfrènic queda definitivament fora de joc. L'única lliçó de la tarda: el Déu caigut allibera els pecadors i condemna als creients.
Joan Roura
(Veu en off) Té la paraula el distingit 'entrenador del Barça. Josep Guardiola i Sala.
(Guardiola) Molt honorable Presidenta del Parlament, molt honorable President de la Generalitat, excel•lentíssim alcalde, etc. Gràcies, gràcies, gràcies... La institució d'aquet país imposa. Si l'elogi debilita, estic fos. Jo vaig ser escollit, el mèrit no és meu. Els coneixements no em pertanyen a mi. Només tinc una cosa que m'imputo: tinc passió pel meu ofici. Imagino que el President de la Generalitat hi ha moments que ha de fer el protocol. Paletes, com era el meu pare. Estimo la meva feina. Petita reivindicació a la meravella que és l'esport. El que m'ha educat és el microclima, el microsistema que és un equip de futbol. Allà he après el que significa guanyar i celebrar-ho amb moltíssima moderació. He après que l'entrenador pensava per tots i jo només pensava per mi. Que quan perds és responsabilitat teva, que quan les coses no van és responsabilitat teva. Del Barça faré una referència petítissima, avui només vull citar en Valero Rivera que un dia per l'estadi em va dir: el Barça ens fa bons a tots. La institució més important d'aquest país. Creieu-me que si no haguessim guanyat tant no importaria, l'important és com hem estat allà, l'esforç. No vull ser exemple de res, vaig néixer un un poble petit. Només vull fer el meu ofici el millor possible. A vegades poden veure en la meva mirada, en el meu to de veu, en la meva gesticulació de braços. Jo només sóc, intento ser, un bon amic dels meus amics. Un bon fill dels nostres pares i un bon company de la meva companya.. És un honor immens rebre aquesta medalla. No sé quan li podrem tornar tanta gratitud. No oblideu mai que si ens aixequem ben d'hora som un pais imparable. Creieu-me que som un pais imparable. Moltes gràcies i Visca Catalunya.
(Parafutbolfrenic) Sospito que Guardiola no es conforma essent acceptat, vol ser imitat. Sospito que Guardiola no es conforma essent sublim dintre l'estadi de futbol, vol ser-ho fora de l'estadi. Sospito que Guardiola no es conforma essent un referent esportiu, vol ser un referent de comportament. Sospito que Guardiola no es conforma donant lliçons als seus jugadors, vol donar-les als espectadors. Sospito que Guardiola no es conforma donant-nos lliçons estètiques, vol donar-nos lliçons ètiques. Sospito que Guardiola no es conforma essent un entrenador, vol ser un predicador. Sospito que Guardiola no es conforma amb la nostra adoració, vol que ens convertim.
I allà el tenim, a la palestra del Parla(mala)ment, visiblement emocionat pels reconeixements metàl•lics que li pengen del pit. Captatio benevolentiae, llueix una gran modèstia i, com és de justícia, agraeix a tots els escalons que li han permès pujar a l'altar. Posseïdor de la gracia transformadora i, emanant els més elevats valors morals, profereix reguitzells d'elogis generalitzats. Escollit perquè sí, no té mèrit perquè és pura virtut.
A continuació el nostre mestre espiritual ens explica la seva vida. La seva família era molt humil i molt proletària. Vivien a un poble de la Catalunya central, molt humil i molt proletari. Guardiola també era molt humil i molt proletari en el passat.
De fet, la vulgaritat del seu origen i la discreció de la ascendència feren que el jove Guardiola ben aviat hagués d’impregnar la barretina per guanyar-se les primeres garrofes. L’imaginem brandant la seva falç contra l’arrogància del destí. L’imaginem esvelt davant un camp de vinyes derrotades. Intuïm que res plantat a terra pot doblegar la voluntat del nostre heroi i que cap camp resisteix el degoteig de la seva suor. Guardiola és diligent i perseverant com un maleït japonès.
Només quan s’acaba la jornada laboral juga a futbol. És més, a diferència dels ociosos i desqualificats camperols del seu poble de comarques - que corren darrere la pilota com a bojos -, Guardiola desplaça l’esfèrica amb l’elegància de la precisió, l’impertorbable de l’estratègia i l’equanimitat de la intel•ligència. Es col•loca al mig del camp, aixeca el cap i reparteix assistències. No dribla a ningú, tampoc és el més ràpid o el més musculat, però no li fa falta, sap què fer a cada moment. Agraïts, els seus companys li passen la pilota perquè saben que sempre la torna.
Però Guardiola no troba cap felicitat en ser el més tenaç del Bages, des del campanar de Santpedor no escolta les campanes de l’admiració. L’irriten els accidiosos moviments dels camperols als àrids camps de conreu i l’exaspera la nerviosa negligència dels jugadors en el camp de futbol. Es nega a viure rodejat de mandrosos i mediocres. Així, als tretze anys, fastiguejat de tanta ordinarietat, l’emprenedor Guardiola escolta la crida de la Masia i decideix llaurar-se un futur fèrtil en la institució més important del país.
Un cop a la capital, Guardiola esbrina tots els secrets del futbol que, per suposat, són els mateixos que li permetran triomfar posteriorment en la vida. En realitat, durant aquest període aprendrà un grapat de coses que la resta dels mortals ja sabíem d’un bon començament, com per exemple, que veure els partits des de la banqueta és més emocionant que veure’ls per la televisió, que les paraules del tècnic són el sermó i que la titularitat depèn de baixar el cap amb més delit que els altres companys. La diferència és que, a ser un bon minyó, Guardiola ho anomenarà tenir valors i, a la teòrica igualtat d’oportunitats en el joc, ho anomenarà justícia social.
Però estem al 2011. Guardiola té els mateixos anys que la travessia del poble d’Israel pel desert i ja ha desvelat més taules de manaments, ha conegut més lligues de futbol, ha vençut dimonis més provocadors, ha tornat victoriós de l’infern del dopatge i, a més a més, ha estat capità de la Selecció Catalana. Totes aquestes experiències límit han assaonat el tarannà del tècnic i l’han envestit d’un al•lucinant carisma digne de canonitzar. Els aprenentatges del mister són ensenyances, les seves paraules són doctrina i els seus manaments constitueixen una espècie d’evangeli. Guardiola és Déu, “Paraula de Pep” és la Bíblia i, nosaltres, testimonis fidels, ens agenollem i l’adorem.
I, així, amb el seny i la rauxa dels éssers sobrenaturals, Guardiola prossegueix la missa explicant-nos la seva epopeia personal, sense estalviar les referències a la fragilitat del destí i el paper de l’elecció divina. Sentim devoció mística i entrega lleial. Volem beatificar Guardiola. No ens importa l’Antiguitat Clàssica, ni les gestes de cap heroi amb nom de jugador del Fenerbahce. Tenim molt clar que aquell que està al centre del nostre panteó és el mateix que parla dalt la palestra de la Generalitat.
Però Guardiola insisteix en que el seu periple no és una epopeia. Per això, quan més rendits estem als seus peus, més insisteix Guardiola en estar a la nostra altura. Quan més embruixada està la nostra ànima, més insisteix Guardiola en que la matèria dels seus miracles no és res més que la infrangible voluntat de superació. Quan més fervorosa és la nostra entrega, més insisteix Guardiola en que el seu únic prodigi és el malaveig. I el parafutbolfrènic, consternat, ensopega amb la descarnada realitat: Guardiola no vol sentir el vertigen que senten els Déus i, per això, insisteix en ser l’única cosa que no li permetem: ser humà.
I el parafutbolfrènic, que no tolera el desengany, ja no el mira amb els mateixos ulls. El parafutbolfrenic canvia la mirada encisada per una mirada crua. Cruel. El parafutbolfrenic no coneix la misericòrdia i tampoc la compassió.
Ara revisa aquelles paraules que abans sonaven com música celestial i només és capaç d’escoltar la tornada d’una cançó que ja ha escoltat abans: “l'adveniment del nou món requereix matinar”. Intransigent, s’adona que Guardiola només reactualitza el vell mite burgès de la dignificació de la persona a través del treball. S’adona que Guardiola no fa res més que reproduir la piràmide social des de la seva pissarra. S’adona que Guardiola profetitza el rosari. S’adona que Guardiola no és heroi o paladí, sinó víctima i titella d’una classe social homicida que necessita súbdits proletaris. Guardiola només és un miratge a través del qual podem somniar que els xicots treballadors encara poden tenir un lloc al paradís dels rics i els guanyadors.
Per rematar la jugada un desafortunat gir de càmera enfoca a Felip Puig que, al costat de la dona de Guardiola, somriu redimit dels seus pecats. El parafutbolfrènic queda definitivament fora de joc. L'única lliçó de la tarda: el Déu caigut allibera els pecadors i condemna als creients.
Joan Roura
martes, 18 de octubre de 2011
QUANDO JOSÉ MOURINHO AGRIDE
A la classe de portugués d'avui aprendrem les parts del cos del Parafutbolfrènic amb l'ajuda de José Mourinho.
Es important llegir la lletra amb el ritmillo d'en (JOAN PETIT QUAN BALLA) que próximament penjarem en format MP3 perquè tothom en pugui gaudir.
Quando José Mourinho agride,
agride, agride, agride...
Quando José Mourinho agride,
Agride com o dedinho!
Com o dedinho, dinho, dinho,
Com o dedinho, dinho, dinho,
Agora agride José Mourinho!
Quando José Mourinho agride,
agride, agride, agride...
Quando José Mourinho agride,
Agride com a boca!
Com a boca, boca, boca,
Com o dedinho, dinho, dinho,
Agora agride José Mourinho!
Quando o senhor "juiz único" julga,
julga, julga, julga,
Quando o senhor "juiz único" julga,
julga com o cul!
Com o cul, cul, cul,
Com o cul, cul, cul,
Agora julga o juiz único!
Quando o Parafutbolfrénico julga,
julga, julga, julga...
Quando o Parafutbolfrénico julga,
Julga com o freinho!
Com o freinho, inho, inho,
Com o freinho inho, inho,
Agora Julga o Parafutbolfrénico!
Es important llegir la lletra amb el ritmillo d'en (JOAN PETIT QUAN BALLA) que próximament penjarem en format MP3 perquè tothom en pugui gaudir.
Quando José Mourinho agride,
agride, agride, agride...
Quando José Mourinho agride,
Agride com o dedinho!
Com o dedinho, dinho, dinho,
Com o dedinho, dinho, dinho,
Agora agride José Mourinho!
Quando José Mourinho agride,
agride, agride, agride...
Quando José Mourinho agride,
Agride com a boca!
Com a boca, boca, boca,
Com o dedinho, dinho, dinho,
Agora agride José Mourinho!
Quando o senhor "juiz único" julga,
julga, julga, julga,
Quando o senhor "juiz único" julga,
julga com o cul!
Com o cul, cul, cul,
Com o cul, cul, cul,
Agora julga o juiz único!
Quando o Parafutbolfrénico julga,
julga, julga, julga...
Quando o Parafutbolfrénico julga,
Julga com o freinho!
Com o freinho, inho, inho,
Com o freinho inho, inho,
Agora Julga o Parafutbolfrénico!
jueves, 2 de junio de 2011
PRIMER EJERCICIO O ACCIÓN PARAFORMÁTICA NUMERO UNO
VEIG CAMPS,
VEIG MARS,
VEIG UN AIGÜAT,
ANEGANT
TOTS
ELS EDIFICIS DE LEGO DE CATALUNYA
VEIG MARS,
VEIG UN AIGÜAT,
ANEGANT
TOTS
ELS EDIFICIS DE LEGO DE CATALUNYA
martes, 31 de mayo de 2011
PARA-FUTBOL-FRENIA SE VA DE VACACIONES...
El PARA-FUTBOL-FRÉNICO ante el fin de la temporada futbolística y la condena a mirar y remirar escenas de ultraviolencia (TIPO HOLANDA DE CRUYFF) donde seres enmascarados se dedican a "REPARTIR A TORT I A DRET", ha decidido irse de vacaciones.
El PARA-FUTBOL-FRÉNICO abandona sus delirios futbolísticos y a partir de ahora se transforma en un PARAFRÉNICO cualquiera.
NUEVAS TAREAS DEL PARAFRÉNICO
1.-El parafrénico está demasiado ocupado en su lucha particular contra DIÓS.
2.-El Parafrénico sabe quien es. El parafrénico sabe quien son ellos (lo que decida arbitrariamente que deben ser).
3.-La lucha contra DIÓS consiste en ganar la posición de decidir sobre el devenir de la raza humana y de los MOSSOS DE ESQUADRA.
4.-El Parafrénico como co-creador del universo tiene el derecho de actuar a favor o en contra de los seres erróneamente creados.
5.-El PARAFRÉNICO deve pensar en la posibilidad de un JUICIO FINAL
(Lucharemos para cumplir el sueño de Daniel Paul Schreber, para que su memoria pueda ser la última superviviente)
P.P.F. Partido Parafrénico.
El PARA-FUTBOL-FRÉNICO abandona sus delirios futbolísticos y a partir de ahora se transforma en un PARAFRÉNICO cualquiera.
NUEVAS TAREAS DEL PARAFRÉNICO
1.-El parafrénico está demasiado ocupado en su lucha particular contra DIÓS.
2.-El Parafrénico sabe quien es. El parafrénico sabe quien son ellos (lo que decida arbitrariamente que deben ser).
3.-La lucha contra DIÓS consiste en ganar la posición de decidir sobre el devenir de la raza humana y de los MOSSOS DE ESQUADRA.
4.-El Parafrénico como co-creador del universo tiene el derecho de actuar a favor o en contra de los seres erróneamente creados.
5.-El PARAFRÉNICO deve pensar en la posibilidad de un JUICIO FINAL
(Lucharemos para cumplir el sueño de Daniel Paul Schreber, para que su memoria pueda ser la última superviviente)
P.P.F. Partido Parafrénico.
miércoles, 18 de mayo de 2011
DISSEMINACIÓ PARA-FUTBOL-FRÈNICA
petites maldats en llibres de la biblioteca,
para-futbol-frenia no té fre.
domingo, 15 de mayo de 2011
EL CONDE DE LA LECHERA
La Central lechera afectó la vida de muchos seres,
revelándose como la inquisición de nuestro siglo.
Los para-futbol-frénicos resistieron a esa conversión,
sin embargo sufrieron duras represalias.
Fotomontaje de Karin Frutig con agradecimiento a Doménikos Theotokópoulos
DICCIONARIO PARA-FUTBOL-FRÉNICO (1)
ANUNCIACIÓN: Mensaje místico pronunciado por seres divinos
BASURA MARAVILLOSA: Traducción del portugués (Lixo extraordinário) del título del documental del artista Vik Muniz
CENTRAL LECHERA: Nombre (de creación auto-referencial) dado para referirse a los periodistas que hacen felaciones a Don Florentino
CREMA CATALANA: Acción metafórica de abrasamiento de la Central Lechera
DANIEL PAUL SCHREBER: Héroe alemán del siglo XIX
DON FLORENTINO: Berlusconi Español
GUARDIOLATO: Concepto creado por la Central Lechera para demostrar que Mourinho la tiene más grande que Guardiola
LECHE: 1, Alma de la Central Lechera. 2, Secreciones corporales de Don Florentino
LECHE CON GALLETAS: Acción de apedreamiento de la Central Lechera
KARANKA: Ventrílocuo tipo Noche de Fiesta
LEY: Normas de uso del Para-futbol-frénico
MARKUS OEHLEN: Pintor de cuadros con colorines azul y grana
PARA-FUBOL-FRÉNICO: Ser que vive y observa su mundo
PULPO IKER: Pulpo adiestrado con leche merengada
PULPO INIESTA: Pulpo adiestrado con más cantidad de leche merengada
POR QUÉ: Pregunta retórica pronunciada al demostrarse que uno tiene disfunción eréctil
RICHARD PHILLIPS: Pintor de Bukakes
ROBERT RYMAN: Pintor de cuadros blancos
RONCERISTAS/RONCERIANOS: Seguidores de la palabra de Roncero
TOMÁS RONCERO: Equivalente a "lo que Goethe era para los Románticos", para el Para-futbol-frénico
(Los conceptos descritos en este diccionario son metáforas cercanas al lenguaje poético, en el cual se intenta liberar a las palabras de su condición de verdad)
BASURA MARAVILLOSA: Traducción del portugués (Lixo extraordinário) del título del documental del artista Vik Muniz
CENTRAL LECHERA: Nombre (de creación auto-referencial) dado para referirse a los periodistas que hacen felaciones a Don Florentino
CREMA CATALANA: Acción metafórica de abrasamiento de la Central Lechera
DANIEL PAUL SCHREBER: Héroe alemán del siglo XIX
DON FLORENTINO: Berlusconi Español
GUARDIOLATO: Concepto creado por la Central Lechera para demostrar que Mourinho la tiene más grande que Guardiola
LECHE: 1, Alma de la Central Lechera. 2, Secreciones corporales de Don Florentino
LECHE CON GALLETAS: Acción de apedreamiento de la Central Lechera
KARANKA: Ventrílocuo tipo Noche de Fiesta
LEY: Normas de uso del Para-futbol-frénico
MARKUS OEHLEN: Pintor de cuadros con colorines azul y grana
PARA-FUBOL-FRÉNICO: Ser que vive y observa su mundo
PULPO IKER: Pulpo adiestrado con leche merengada
PULPO INIESTA: Pulpo adiestrado con más cantidad de leche merengada
POR QUÉ: Pregunta retórica pronunciada al demostrarse que uno tiene disfunción eréctil
RICHARD PHILLIPS: Pintor de Bukakes
ROBERT RYMAN: Pintor de cuadros blancos
RONCERISTAS/RONCERIANOS: Seguidores de la palabra de Roncero
TOMÁS RONCERO: Equivalente a "lo que Goethe era para los Románticos", para el Para-futbol-frénico
(Los conceptos descritos en este diccionario son metáforas cercanas al lenguaje poético, en el cual se intenta liberar a las palabras de su condición de verdad)
viernes, 13 de mayo de 2011
INSULTS BIO-GENÈTICS
La pregunta no es el que li va dir Busquets a Marcelo.
La pregunta que es fa el para-futbol-frènic es:
¿Que li hauria d'haver dit?
Els meus missatges despectius preferits son:
1, (el bíblic) "ELEMENTO INMUNDO y ABOMINABLE".
2, (i el forjat recentment a la Metròpolis) "COTXE". Ja que m'agrada la idea de la corporització de l'ésser humà en el seu vehicle, i que evita qualsevol comparació d'aquest humà amb els diferents subjectes animals o vegetals.
Lo abominable ja no es el CONDUCTOR (normalment militar i dictatorial), es el propi objecte "EL VEHICLE".
Aquesta es la humil opinió de un para-futbol-frènic qualsevol...
¿Que li vareu dir a Marcelo aquell dia?
i més important encara:
¿Que li dirieu?
La pregunta que es fa el para-futbol-frènic es:
¿Que li hauria d'haver dit?
Els meus missatges despectius preferits son:
1, (el bíblic) "ELEMENTO INMUNDO y ABOMINABLE".
2, (i el forjat recentment a la Metròpolis) "COTXE". Ja que m'agrada la idea de la corporització de l'ésser humà en el seu vehicle, i que evita qualsevol comparació d'aquest humà amb els diferents subjectes animals o vegetals.
Lo abominable ja no es el CONDUCTOR (normalment militar i dictatorial), es el propi objecte "EL VEHICLE".
Aquesta es la humil opinió de un para-futbol-frènic qualsevol...
¿Que li vareu dir a Marcelo aquell dia?
i més important encara:
¿Que li dirieu?
¿Por qué?
A parafutbolfrenia volem respondre la pregunta de moda des d'una perspectiva blaugrana:
Porquè? o millor dit, ¿por qué?, ¿Por qué?, pero, ¿Por qué?
Li direm perquè:
Perquè en el futbol no hi ha comunió de consciències, sinó d'emocions.
Perquè el futbol no és l’espai de la justicia, sinó de la virtut.
Perquè en el futbol no importa l’intel•ligible, sinó el sensible.
Perquè en el futbol no importa la raó, sinó la sensació.
Perquè el futbol és pensament oscil•lant.
Perquè el futbol és pensament salvatge.
Perquè el futbol és pensament bricoleur.
Perquè en futbol la tragedia és irreversible.
Perquè la seva pregunta no és sinó retòrica.
LECHE CON GALLETAS VS. CREMA CATALANA
El para-futbol-frénico continua obsesionado con esa familia tan sagrada que es la de los lácteos.
En el combate de hoy, nuevamente intentaremos repasar el concepto de la LEY. La cuestión importante es si los juicios contemporáneos son suficientemente aceptables por esta LEY.
La LEY se basa en:
1, Intercambios constantes entre AGRESOR y AGREDIDO.
2, Valoraciones antiestéticas de las CONDENAS adjudicadas en decisiones populares.
LECHE CON GALLETAS
¿Es condenable el apedreamiento de la Central Lechera?
Des del punto de vista del para-futbol-frénico, SÍ. Se trata, simplemente, de una coversación en la que se usa el mismo lenguaje que el interlocutor. La Central Lechera se dedica desde hace mucho tiempo a la LAPIDACIÓN PÚBLICA. Usar las mismas ARMAS METAFÓRICAS que el oponente es, en una primera impresión, INAPROPIADO. Que la leche se merece sus galletas, SÍ. Pero es mejor combatir la LECHE con CREMA CATALANA. Hacer hipótesis sobre si hubiera sido mejor usar TETRA BRIKS en sustitución de piedras, es una discusión sin sentido. Las condenas tienen que ser aplicadas de una forma suficientemente estricta para que se legitimen por si mismas.
CREMA CATALANA
"Quan el Català sortia a la mar, els nois de Calella feien un Cremat"
Todo estudioso de la Misná conoce perfectamente las leyes del SANHEDRIN, de ORIGEN MEDIEVAL (no libertario), y que en ellas se encuentran infinidad de detalles. Podríamos empezar describiendo aquello de: "Se hunde al reo en estiércol hasta las rodillas..." pero no es interesante. Así que para definir la esencia de la CREMA CATALANA, deberíamos recordar la identidad de un país, en la que "se hunden unos huevos en la leche", y en la cúspide del momento poético SE DA UNA QUEMADA FINAL.
En el combate de hoy, nuevamente intentaremos repasar el concepto de la LEY. La cuestión importante es si los juicios contemporáneos son suficientemente aceptables por esta LEY.
La LEY se basa en:
1, Intercambios constantes entre AGRESOR y AGREDIDO.
2, Valoraciones antiestéticas de las CONDENAS adjudicadas en decisiones populares.
LECHE CON GALLETAS
¿Es condenable el apedreamiento de la Central Lechera?
Des del punto de vista del para-futbol-frénico, SÍ. Se trata, simplemente, de una coversación en la que se usa el mismo lenguaje que el interlocutor. La Central Lechera se dedica desde hace mucho tiempo a la LAPIDACIÓN PÚBLICA. Usar las mismas ARMAS METAFÓRICAS que el oponente es, en una primera impresión, INAPROPIADO. Que la leche se merece sus galletas, SÍ. Pero es mejor combatir la LECHE con CREMA CATALANA. Hacer hipótesis sobre si hubiera sido mejor usar TETRA BRIKS en sustitución de piedras, es una discusión sin sentido. Las condenas tienen que ser aplicadas de una forma suficientemente estricta para que se legitimen por si mismas.
CREMA CATALANA
"Quan el Català sortia a la mar, els nois de Calella feien un Cremat"
Todo estudioso de la Misná conoce perfectamente las leyes del SANHEDRIN, de ORIGEN MEDIEVAL (no libertario), y que en ellas se encuentran infinidad de detalles. Podríamos empezar describiendo aquello de: "Se hunde al reo en estiércol hasta las rodillas..." pero no es interesante. Así que para definir la esencia de la CREMA CATALANA, deberíamos recordar la identidad de un país, en la que "se hunden unos huevos en la leche", y en la cúspide del momento poético SE DA UNA QUEMADA FINAL.
martes, 3 de mayo de 2011
GÈNESIS 7:1-8:19
Déu envia el gran diluvi
"El Senyor no retarda la seva promesa, segons alguns es fa tardana, sinó que és pacient amb nosaltres, no volent que cap pereixi, sinó que tots procedeixin al penediment." 2 Pedro 3:9
mai he desitjat que es jutgi la pintura en termes morals
no obstant, el PARA-FUTBOL-FRÈNIC sap que la moral és el seu signe
queden il·lusos que creuen en una parla del futbol escèptica, tècnica, neutre
però una tenue intranquil·litat amara els nostres pantalons
per què aquesta pluja? és un missatge?
qui són els que s'han guanyat la còlera del cel?
la UEFA no ho ha deixat clar
resem perquè altres si que ho facin
http://www.mundodeportivo.com/20110503/fc-barcelona/barca-real-madrid-juega-la-santisima-trinidad_54148865835.html
"El Senyor no retarda la seva promesa, segons alguns es fa tardana, sinó que és pacient amb nosaltres, no volent que cap pereixi, sinó que tots procedeixin al penediment." 2 Pedro 3:9
mai he desitjat que es jutgi la pintura en termes morals
no obstant, el PARA-FUTBOL-FRÈNIC sap que la moral és el seu signe
queden il·lusos que creuen en una parla del futbol escèptica, tècnica, neutre
però una tenue intranquil·litat amara els nostres pantalons
per què aquesta pluja? és un missatge?
qui són els que s'han guanyat la còlera del cel?
la UEFA no ho ha deixat clar
resem perquè altres si que ho facin
http://www.mundodeportivo.com/20110503/fc-barcelona/barca-real-madrid-juega-la-santisima-trinidad_54148865835.html
viernes, 29 de abril de 2011
¿¿POR QUÉ LECHES??
LECHE,
LECHE PASTEURIZADA,
LECHE ESTERILIZADA,
LECHE ENTERA,
LECHE SEMIDESNATADA,
LECHE SEMIDESCREMADA,
LECHE DESNATADA,
LECHE DESCREMADA,
LECHE EN POLVO,
LECHE CONCENTRADA,
LECHE CONDENSADA,
LECHE EVAPORADA,
LECHE ENRIQUECIDA,
LECHE DE VACA,
LECHE MATERNA,
LECHE RONCERIANA,
LECHE MERENGADA,
¡AGAFEM ELS TETRA BRIKS I OFEGUEM-LOS!
LECHE PASTEURIZADA,
LECHE ESTERILIZADA,
LECHE ENTERA,
LECHE SEMIDESNATADA,
LECHE SEMIDESCREMADA,
LECHE DESNATADA,
LECHE DESCREMADA,
LECHE EN POLVO,
LECHE CONCENTRADA,
LECHE CONDENSADA,
LECHE EVAPORADA,
LECHE ENRIQUECIDA,
LECHE DE VACA,
LECHE MATERNA,
LECHE RONCERIANA,
LECHE MERENGADA,
¡AGAFEM ELS TETRA BRIKS I OFEGUEM-LOS!
martes, 26 de abril de 2011
GUARDIOLATO vs. CENTRAL LECHERA
26 de Abril de 2011... El Nombre ha sido revelado!!
Amanecemos con GUARDIOLATO...
Nos acostamos con CENTRAL LECHERA...
Nuestra misión: UNA GUERRA JUSTA
Nuestra guerra: INTENTAR LLAMAR LAS COSAS POR SU NOMBRE
OBJETIVOS:
Las copas ya no son ningun objetivo. El principal objetivo deportivo actual va muy ligado a la construcción de metáforas visuales y a la ampliación de los diccionarios colectivos, que posteriormente serán usados para el proselitismo.
VICTIMAS:
Ronceristas y Roncerianos, Franquistas y Frankensteins, Cobras y Anacondas...
GUARDIOLATO vs. CENTRAL LECHERA:
El diario AS desveló el nombre de GUARDIOLATO.
El parafutbolfrénico, en un primer momento creyó que este podría ser el Nombre sintomático que podría marcar la previa de la penúltima batalla de esta guerra tan trascendental...
pero la divina revelación llegaría más tarde...
CENTRAL LECHERA es el verdadero Nombre de la PSICOSIS CONTEMPORÁNEA.
Nunca se había acertado tanto en una relación significante-significado.
Don Florentini es UNA ESCULTURA MONOLÍTICA DE LOUISE BOURGEOIS. Ronceristas y Roncerianos reciben con submisión el vertido de MERENGUE como si del fin del mundo se tratara. El fin del mundo se acerca.
Daniel Paul Schreber soñaba con ser el último superviviente en la faz de la tierra.
El sueño de Daniel Paul Schreber era muy parecido a la mecánica usada por Don Florentini. La CENTRAL LECHERA es su prolongación .
Visca Richard Phillips!!
Amanecemos con GUARDIOLATO...
Nos acostamos con CENTRAL LECHERA...
Nuestra misión: UNA GUERRA JUSTA
Nuestra guerra: INTENTAR LLAMAR LAS COSAS POR SU NOMBRE
OBJETIVOS:
Las copas ya no son ningun objetivo. El principal objetivo deportivo actual va muy ligado a la construcción de metáforas visuales y a la ampliación de los diccionarios colectivos, que posteriormente serán usados para el proselitismo.
VICTIMAS:
Ronceristas y Roncerianos, Franquistas y Frankensteins, Cobras y Anacondas...
GUARDIOLATO vs. CENTRAL LECHERA:
El diario AS desveló el nombre de GUARDIOLATO.
El parafutbolfrénico, en un primer momento creyó que este podría ser el Nombre sintomático que podría marcar la previa de la penúltima batalla de esta guerra tan trascendental...
pero la divina revelación llegaría más tarde...
CENTRAL LECHERA es el verdadero Nombre de la PSICOSIS CONTEMPORÁNEA.
Nunca se había acertado tanto en una relación significante-significado.
Don Florentini es UNA ESCULTURA MONOLÍTICA DE LOUISE BOURGEOIS. Ronceristas y Roncerianos reciben con submisión el vertido de MERENGUE como si del fin del mundo se tratara. El fin del mundo se acerca.
Daniel Paul Schreber soñaba con ser el último superviviente en la faz de la tierra.
El sueño de Daniel Paul Schreber era muy parecido a la mecánica usada por Don Florentini. La CENTRAL LECHERA es su prolongación .
Visca Richard Phillips!!
viernes, 15 de abril de 2011
LA ANUNCIACIÓN
De Fra Angélico a Brice Marden, de Leonardo al Greco, De PARA-FUTBOL-FRENIA a KARANKA. La anunciación, (tema clásico de la pintura y esperemos que también lo sea de PARA-FUTBOL-FRENIA) colma estos días el mundo entero con el blanco de "Ryman", mejor dicho de Karanka, como protagonista, preparado para lanzar un mensaje místico antes de que el "ser" sea ungido y declarado como "un ejemplo a seguir". A escondidas, tenemos "el aparato" formado por el pulpo Iniesta y el pulpo Iker que con rotundidad pronostican una victória blanca y/o empate en el clásico de Santiago. ¿Como debe reaccionar un Para-futbol-frénico después de esta anunciación? Un para-futbol-frénico común, lo primero que hará, es aproximarse a los extremos... Por una parte: Roncero confía en el póker merengue... Por otra parte, en Rac1 sueñan con la desintegración total del madridismo... Todo para-futbol-frénico sabe que no es bueno ser muy pretencioso, pero en este caso, en medio de una guerra tan trascendental, no tiene otra opción que serlo... Lo más importante es que: El para-futbol-frénico no desea su propio bien, desea proyectar TODO su grrrrrrrrrr acumulado, que con la ayuda de Vik podríamos bautizar como BASURA MARAVILLOSA y que en forma lluvia inmunda y abominable caiga encima de nuestro enemigo... Evidentemente el para-futbol-frénico está hablando de forma metafórica e intentando contestar de algun modo, más supersticiosamente si cabe, contra LA ANUNCIACIÓN de los PULPOS que no se pusieron de acuerdo... bueno en realidad sí que concidían en algo, en la discordancia de su discurso y en la concordancia de su AMOR AL MONOCROMO. Visca el hermano pequeño de los Oehlen!!! (Que aunqué no tiene la fuerza de un pulpo, sí que fue discípulo de Polke, que descanse en paz.)
sábado, 9 de abril de 2011
ANOTACIONS INTRAUTERINES
ahir ROncero va dir el madrid havia perdut perquè així es podria centrar en la champions i la copa del rei. que crack!
SANTÍSSIMA TRINITAT
Pare+fill+esperit sant = Figo+Cristiano Ronaldo+Mourinho = Roncero+Sandro Rossell+Irene(punto pelota) = Ronaldinho+Edmilson+Belletti = Messi+Xavi+Iniesta = Christopher Wool+ Joaquim Chancho+ Adriana Varejão = Clement Greenberg+ Rossalind Krauss+Nicolas Bourriaud = Terry+Ashlie Cole+ Tiger Woods = Narcis Díaz Pujol+ Joan Roura+David Bonet...
Quina es la vostra "santísima trinidad"????
Bonet!!! ets un zumbao!!!
hi ha Santíssimes Trinitats que no pillo denominadors comuns:
- Roncero, Sandro i Irene (penya desubicada?)
- Ronaldinyo, Edmilson, BElleti (brasilers?)
- i la dels artistes (dels quals només conec el vostre profe en Sancho)
En tot cas amb Sandro Rossell se m'acudeixen d'altres Trinitats.
Per començar: Sandro + Maradona + Jhon Varela (comú denominador cocaïna)
I per acabar: Sandro + Hermel+ Lopera (poc do de paraula)
jejejeje!!!! Roncero,Sandro, Irene... son persones que odio bastant... així que crec que es aquest el denominador comú...
Ronaldinho, belletti, edmilson crec que son fichajes de Sandro Rossell... i es repeteix el meu odi particular per Sandro... Lo important es que el denominador comú pot ser-hi o no...
Per cert m'encanten les teves trinitats!!!
no sabia que sandro fos cocainomano??
Per cert la trinitat dels "adúlteros" queda molt clara, no??
penso que Roncero no mereix el teu odi. S'ha de veure com un prestigitador, com una espècie de xaman, capaç de realizar desplaçament mítics a territoris desconeguts per la resta dels mortals i tornar d'ells amb una veritat que, un cop revelada, resulta capital per reproduir la vida a l'univers dels vius. En realitat també es podria mirar com un posseït per esperits, del rollo "espíritu Juanito", en aquest cas Roncero no realitzaria el desplaçament sinó que seria el més enllà que s'apropiaria circumstancialment del seu cos per, a través seu, comunicar veritats que dificilment serien acceptades pels seus conciutadans.
comparteixo odi a Sandro Rossell. Molt exhacerbat.
a mi m'ha molat molt la teva trinitat amb tiger woods.
apa, salut! em piro al ping-pong!
fem copiar i pegar al blog o què?
aixi per començar amb alguna cosa,
o creieu que seria massa in
LLIBRES MADRILENYOS
us faig copiar-pegar d'un blog:
Així que he pensat que com la paraula és un excel.lent substitut dels cops i les empentes, podríem enviar una col.lecció de llibres al Bernabeu ...
- Al Pepe i al Carvalho els regalaria la col.lecció de Pepe Carvalho del Manuel Vázquez Montalbán, especialment El delantero centro fue asesinado al atardecer.
- A l’Iker Casillas li enviaria Petons de diumenge de la Sílvia Soler.
- Al Cristiano Ronaldo li encantaria Retrato de un hombre inmaduro del Luis Landero.
- Al Sergio Ramos n’hi enviaria dos. Un seria Diario de una ama de casa desquiciada de la Sue Kaufman i l'altre, Perfil asesino del John Connolly.
- Al Marcelo, li tocaria La ciutat dels prodigis de l’Eduardo Mendoza
- Al Benzemà, Barcelona tràgica de l’Andreu Martín.
- Al Xavi Alonso, Fora de lloc de la Marta Cardona.
- Al khedira, Un mar de problemes de la Donna León.
- Al di Maria, li aniria bé S’està fent cada cop més tard de l’Antoni Tabucchi
- Al Mourinho li tocaria Invisible del Paul Auster. I a tot l’equip Sense destí de l’Imre Kertész.
I per acabar li enviaria al Josep Guardiola, bon lector, el joc de Déu de Salvador Macip.
Aquesta és la meua proposta però se n’admeten d’altres. Totes les que vulgueu.
pd: jo també penso que aquell de "Mientras agonizo" de Faulkner li escau bastant al Madrid..
com mola bus!
podríem pensar un llibre per Roncero..
provisionalment se m'acut: "ya sólo habla de amor" (gran) llibre de Ray Loriga.
Uala!!! Joan!!! em sembla molt estètic tot això de recomanar llibres per als madrilenys!!! es una peça!!! jo com que no en conec gaires de llibres no puc aportar-hi molt... pero crec que Roncero també es mereix llegir "Memorias de un enfermo de nervios" de Daniel Paul Schreber. i Ozil, "Lo que vemos, el que nos mira" de George Didi Hubermann!!
jajajaja, que bona Bonet.
just acabo de finalitzar el treball que venia realitzant aquests dies sobre el futbol. Si us interessa que us el passi o penjar-lo al blog ja direu. Perquè us feu una idea de què va us copio la frase final del treball:
En definitiva, hem vingut interpretant el futbol com a expressió o com a gènesis de múltiples identitats però, per acabar, volem remarcar que l'afició pel futbol és una identitat per se. El futbol servirà al mercat i crearà negoci, el futbol servirà a l'Estat i forjarà nacions, però el futbol al servei de les persones és un operador simbòlic d'emocions i sentiments.
Per això un partit és un encontre.
M'agrada molt!!! futbol i identitat, futbol i deliri, futbol com a eina o futbol com a símbol... Sempre he cregut que un dels trets identitaris més forts que poseeixo (genètics i culturals) es que soc del barça... m'hi sento part constitutiva i a vegades el poseeixo, bueno a vegades també em poseeix... com el Real Madrid a Roncero... i em genera transtorns també... com el clàsic "no sopar si el barça perd contra el Madrid" per exemple... Com el futbol cambia les persones... l'altre dia vaig veure per la tele que els seguidors del corinthians (d'aqui a Sao Paulo) apedregaven l'autocar dels jugadors del seu propi equip (on hi ha Ronaldo el gordo) i els hi cridaven: Mercenaris!!! (Al Ronaldo li deien "Gordo Mercenari" jejej). Semblaven les imatges d'Egipte d'uns dies abans...
tu david, quan podrem començar? ja està a punt el blog?
Perdoneu... si us plau pero encara no estar a punt... la Karin te molt curro i no ha tingut gaire temps... pero no us preocupeu que el dilluns de la setmana que ve... ja tindrem penjats els primers escits!!!!!
fantàstic, tampoc hi ha pressa,
vaig estar mirant el curt dels ossos pintors, era ben maco, despres vaig estar mirant coses d'aquest shishkin, te un rollo, liljefors, rollo pintor de national geographic,
tot i que shishkin sobretot li molen els conjunts de troncs d'arbres
jejejej Shishkin era un pintor "naturalista rus"... lo divertit de la història es que Malevich va ser un gran estudiós de la pintura de Shishkin... a partir de reproduccions de la seva obra...
doncs quin canvi! jeje,
pensa que Malevich era un "pueblerino" això explica moltes coses... el pobre va ser empresonat, li van cremar alguns quadres, va morir en la pobresa... i no va ser admirat mundialment fins als anys setanta!!!
La veritat es que si... dels paisatges de Shishkin fins al quadrat negre hi han força diferències...
pero tots venim d'una tradició!!! crec que es el que intenta explicar el curt... la busqueda dels origens... la modernitat en el seu màxim esplendor...
a russia tots son malevichs,
i que hi ha de més originari que un quadrat blanc sobre blanc, o un quadrat negre sobre blanc... els Vangogh, rodin i Lautrec van a Russia buscant a Shishkin, pero es troven amb tots els quadres de Malevich i amb el propi Malevich!!! jejejej estic delirant de nou... busqueda de la tradició "puresa" i origen i destrucció son búsquedes similars... molt modernes....
sisi, en aquell moment, però debia ser ben hartilla trobar-se amb un malevich, nose a quina experiència contemporiania podria equivaldre...
sí, el futbol és vehicle de qualsevol identitat (les expressa i les genera)i és una identitat en ell mateix. D'altre banda també sabem que una identitat en si mateix no és ser més que un miratge. La identitat només té sentit com a relació o com a moneda de canvi. La identitat sempre és una mica virutal i sense centre. Sempre disponible per ser travessada per dinàmiques globals i objectius particulars.. El tema de la identitat com a justificació de conductes també em sembla genial.
jejeje, ja que no puc aportar massa al debat de Malevich..
RONCERO
· David Bonet Torra Per cert... aquest de la foto... ¿artista o pensador? sigui el que sigui, que ho es tot... es perefectament conscient de la importància de la seva existència en aquest món... En el fons crec que ronceristes i roncerians acabaran amb els conflictes al pròxim orient.
03 febrer a les 21:09 · · 1 personaCarregant...
· David Bonet Torra o així ho espero...
03 febrer a les 21:09 ·
· David Bonet Torra Bueno retiro tot el que he dit abans. Aquest personatge de la foto es repugnant, digne de ser nombrat com un "elemento inmundo y abominable!!! i segons "la ley" ens hauriem de rentar els ulls set cops despres de veure la reproducció en imatge d'aquest element!!!! Qui el veu en directe, te que suicidar-se... es la llei.
07 febrer a les 14:18 · · 1 personaCarregant...
· Narcis Diaz Pujol a què es deu el canvi, david?
09 febrer a les 10:20 ·
David Bonet Torra Roncero em fa delirar... Me de posar seriós que sino això del blog no resultarà creible!!!
09 febrer a les 19:33 ·
· Narcis Diaz Pujol deliris roncerians
03 febrer a les 20:37 ·
· Narcis Diaz Pujol ronceristes,
03 febrer a les 20:39 ·
· David Bonet Torra es que ara hi han dos variacions: Roncero "artista" i Roncero "pensador"
03 febrer a les 20:44 ·
· Narcis Diaz Pujol vols dir que els roncerians son els de roncero artista i els ronceristes els de roncero pensador?
03 febrer a les 20:46 · · 1 personaCarregant...
· David Bonet Torra no al revés!!!! els ronceristes són l'equivalent als seguidors del manifest de Marinetti!! els roncerians son els seguidors de... no se!!! ja m'estic perdent... això de jugar a ser namer es molt fotut!!!!
03 febrer a les 20:49 ·
· Narcis Diaz Pujol jo em regia pel model marxistes i dalinians,
03 febrer a les 20:49 ·
· David Bonet Torra jajajaja!!!! clar cadascu te els seus models!!!
Em de discutir més sobre aquestes coses!! no n'hi ha prou amb interpretacions ràpides... s'han d'estudiar a fons!!! Per cert en Joan ja estar dins de PARA-FUTBOL-FRENIA
03 febrer a les 20:52 ·
·Narcis Diaz Pujol ole, crec que sempre és mes important afegir gent, que no pas articles,
03 febrer a les 20:54 ·
· David Bonet Torra sisi!! de moment no s'ha escrit res... es un blog mut!!! però ja amb alguns integrants... a veure quants s'hi apunten!!
03 febrer a les 20:56 ·
· Narcis Diaz Pujol gaudim doncs d'aquests moments de mutisme preinaugural
03 febrer a les 20:59 · · 1 persona
El David Bonet Torra
Roncero manda un mensaje a los culés - Intereconomía
Tomás Roncero llegó a Punto Pelota para mandar un mensaje a los culés tras el partido entre el FC Barcelona y el Arsenal y toda la polémica arbitral que rodeó al encuentro.
Antes del Manifiesto Roncerista
per el David Bonet Torra el dimecres, 2 / febrer / 2011 a les 14:24
A través de veladas poéticas de encuentro con el público, y de programas como Punto pelota, los ronceristas difunden sus ideas, en las que exaltan sentimientos ultra nacionalistas, el amor al peligro, la exaltación de la energía, del coraje y de la audacia; la admiración por la velocidad, la lucha contra el pasado, la exaltación de la agresividad y de la guerra, considerada como “la única higiene del mundo”.
Sanhedrin-Sanhedrin-Sanhedrin
PASAJE ESTÉTICO SOBRE LA IDEOLOGÍA RONCERIANA
EL PERSONAJE
...Tomás Roncero: ser, artista, pensador. Tomás Roncero como potencial generador de sonsonetes insidiosos. Tomás Roncero, el guerrero, que golpea y golpea, no tiene poder para escuchar, no tiene poder para recibir, le podríamos llamar Tomás el impermeable. Tomás Roncero, el que emula al niño repelente del colegio. Tomás Roncero el que se erige como un líder poderoso en medio de una guerra civil. Tomás Roncero como el vencedor derrotado, el que se siente victorioso ante la incapacidad de asumir una derrota. Tomás Roncero, la invidencia llevada a la visón divina. Tomás Roncero, como artista moderno, seguidor de Matisse en la ecuación cantidad-calidad y seguidor de Marinetti, en el valor y la audacia. Tomás Roncero el enfermo, fiel buscador de la verdad y que sufre de almicidio. Tomás Roncero el político, nacionalista-cristiano extremista. Tomás Roncero el idólatra, seguidor de su ley y desertor divino. Tomás Roncero el matemático, 1-1-1. Tomás Roncero como Thomas Edison. Tomás Roncero, elemento.
LA IDEOLOGÍA
Para entender la ideología ronceriana, primero deberíamos hablar de su síntoma. El Real Madrid. Podemos entender el Real Madrid como un signo identitario de un poder sobrehumano, el cual podemos relacionar con todo aquello que es inabarcable y que podríamos relacionar con el concepto de "la ley", poder del cual Tomás Roncero es consciente y es evidente que lucharía por el hasta la muerte...
CONTINUARÁ A PARA-FUTBOL-FRENIA...Mostra'n més...
Había una vez...
per el David Bonet Torra el dimecres, 19 / gener / 2011 a les 03:04
Había un loco que pensaba que era un grano de maíz. Después de pasar un tiempo en un manicomio, finalmente se curó: ahora ya sabía que no era un grano sino un hombre. Le dejaron que se fuera, pero poco después regresó corriendo y dijo: "Encontré una gallina y tuve miedo de que me comiera". Los médicos trataron de calmarlo: "Pero ¿de que tienes miedo? Ahora ya sabes que no eres un grano sino un hombre". El loco respondió: "Sí, claro, yo lo sé, ¿pero la gallina sabe que ya no soy un grano?"
El David Bonet Torra
ATLÉTICO - · El Atleti hace el ridículo ante un gran Hércules REAL MADRID - · Cristiano encarga otra Bota de Oro REAL SOCIEDAD - · Aperribay: "Los 8 jugadores que apoyaron la marcha no representan a la Real" OPERACIÓN GALGO - · Se ahorca el imputado Alberto León
Suscribirse a:
Entradas (Atom)